Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i allargo les hores. Tu, vell timó que m'ajudes, la meva adreça sou tu i el vent; treu-me d'aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més, seguint una estrella potser vaig perdre el temps i vaig perdre el seny. Dóna'm força per cridar, que no sóc d'aquí tampoc sóc d'allà, la meva terra és el mar. Dóna'm força per cridar, que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense fronteres, hi ha masses coses que ens separen i tots som del mateix món, no crec en nacions, ni en obligacions, ni en obligacion...
