Quan la neu es cansa i es fa tendra Quants desitjos en aquell moment Quanta vida quanta primavera I jo no puc assaborirles No puc canviar de romb els pensaments (VIOLINES) Si pogués reviure un cop aquest instant de gran Quan ja ningu recordi com va ser... Ho faria sense por i sense innocencia Com aquell que va oblidar que parla d'ell Viure de nou el recordar, el regust d'un temps llunyà d'algu que sents, putser teva pero fugaç Que no saps si feia mal o si era un somni sobrenatural Que el destí no et va otorgar aquella veu aquell desitg aquella BOGERIA!! Tu que et perds que ja no se per on trobarte Fes, desfes i torna per turnar ...
