| tipo |
canción |
calidad |
promedio |
 | letra y acordes para guitarra (chords) |  |
Un dia somií que era una abella i, papallonejant per l’hort del cel, anava d’una estrella a una altra estrella, volves d’or collint la dolça mel. Anava del clavell a la vidalba, de l’herba de la creu als romanins, il·luminats per la claror de l’alba que no han vista jamai nostres matins. Ací em somreia una gentil poncella que, esbadellant-se, es convertia en flor, en flor del paradís, sempre novella, que feia cada dia nova olor. D’un misteri volava a altre misteri, d’una amor robadora a un altra amor; com un pit se m’obria l’hemisferi, deixant-me beure en lo diví tresor. Vola que vola de la rosa al lliri, de flor en flor seguia jo ...
