Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo. Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo. T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’e...
