Cinc de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de ciutat vella tu davant i jo darrere. Valencia banyada, camals mullats, Valencia banyada. Pel carrer de cavallers dalt de una bicicleta vella recorriem la distància i guardava l'equilibri fregan-te amb les galtes l'esquena, camals mullats, fregan-te l'esquena. Carrer de la pau, parterre, glorieta, semàfor de jutjats, frenada en sec i els dos a terra somrius i et bese a la dreta, govern militar, hi ha un tio en metralleta que ens mira molt mal, ja saps que passa. T'estime, t'estimo, t'estim T'estime, t'estimo, t'estim T'estime, t'estimo, t'estim (solo de guitarra) Poete...
