| tipo |
canción |
calidad |
promedio |
 | letra y acordes para guitarra (chords) |  |
Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira d'una capsa cansada de guardar fotografies les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar. Cap al tard quan a baix van arribant les visites ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues. El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent; la petita amb tanta canalla no té temps. Gent gran, procurant no fer nosa, tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any. cada any Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles pensa que necessita més petons i menys pastilles. En veu alta recorda coses ...